Tornar a Principal
Extracte per al mes de març del llibre
"Efemèrides i curiositats valencianes"
(Editat per l'Editorial Mosseguello)
Dia 1
1400 El Consell de la Ciutat i la Junta de Murs i Valls, acorden obsequiar al mestre Pere Balaguer la cantitat de 4.300 sous, en reconeiximent als importants treballs duts a cap per ell, en la construcció del portal i torres dels Serrans.
1478 S’acaba d’imprimir la Bíblia valenciana de Bonifaci Ferrer, primera traducció no llatina a una llengua romanç.
1952 Es decreta el final del racionament del pa, sucre, oli, i atres productes alimentaris, que a causa de la guerra estava vigent en el país des de 1939.
1958 La Tómbola Valenciana de Caritat obri la seua etapa fallera, en la venda de doscents cinquantamil bolets, en la novetat de que enguany s'entregaran entre atres premis, quatre automòvils "Seat 600".
Dia 2
1337 Pere IV concedix remissió definitiva, absolució i perdó, al Justícia, Jurats, Prohoms i demés persones de la vila de Cullera, de totes i qualsevol pena en que per títul, via o manera, hagueren incorregut.
1648 El Consell de la ciutat de Valéncia, pren l’acort de que la festa de la Mare de Deu dels Desamparats siga celebrada solemnement i a perpetuïtat, el segon dumenge de maig.
1915 Es celebra una assamblea en la Diputació de Valéncia, per a tractar sobre el decret en que s'obria un concurs de proyectes per a la construcció del ferrocarril directe de Valéncia a Madrit.
Dia 3
1429 S'ordena a Mossén Pere de Valterra, cavaller, posseïdor del Lloc de Sot, que en consell de l'Alcadi juge a Marien, filla de Hamet Musa, a instància de Ali Fat, moro de Vall d'Uxó, la qual està detinguda tres mesos sense causa coneguda. De no fer-ho, el Bale General procedirà conforme crega convenient.
1430 Es concedix salvoconducte a favor de doscents cinquanta hòmens que com a ganchers, majorals, pastadors, i ajudadors, venen en els troncs que pel riu Guadalaviar mana Miquel Ratavall, mercader ciutadà de Valéncia.
1522 Entren les tropes reals en Valéncia, portant a cap l’eixecució de Vicent Peris i els seus més directes colaboradors agermanats.
1618 En destí a la nova obra que es fea en el teatre de la Olivera, s'acorda el preu d'assistència al mateix, fixant-se este en sis diners l'entrada i huit les cadires.
Dia 4
1344 Per ordenació del Consell General es dispon, que la sequia de Rovella es deixe circular de ple tots els dissabtes, en el fi de netejar convenientment el valladar de Russafa, conegut com el “vall major”.
1453 La Junta de Murs i Valls aprova colocar una image de l'Àngel Custodi damunt de l'entrada del Portal de Quart.
1518 En Valéncia es forma un procés inquisitorial contra donya Blanquina, dòna riquíssima viuda de Gonçal Ruiz, acusada de judaisant, puix que descendia de pares judeus. En el procés intervingué el bisbe auxiliar i un canonge de la catedral.
1909 Don José Maestre Laborde, Alcalde de Valéncia, viaja a Madrit junt a una comissió de l'ajuntament, per a demanar al Govern que negue una petició a un particular, el qual pretén una concessió en la Devesa de l'Albufera, per a montar una explotació minera.
Dia 5
1238 El Papa Gregorio IX pren baix la seua protecció a Jaume I, animant-lo en la conquista de Valéncia.
1275 Jaume I ordena als Bales de Cocentaina, Xàtiva, Penàguila, Benicadell i Biar, que coloquen quants hòmens foren necessaris per a la custodia i guarda dels seus pobles, senyalant-los per salari cent cinquanta sous anuals.
1626 Traslladats el Chiquets de Sant Vicent a la nova casa, situada junt a la muralla prop del camí de Russafa, l'antic Hospital dels Beguins comprat per mil lliures pels Pares Agustins Descalços, fon convertit en tres cases de veïnat.
1848 En Onda s'inaugura un teatre, construït en l'iglésia de l'antic convent de monges de la Puríssima Concepció.
Dia 6
1571 L'Arquebisbe de Valéncia, Joan de Ribera, visita a les dònes emparedades que complien penitència voluntària, recloses en l'iglésia de Sant Llorenç.
1631 El Jurat Racional, i el Síndic de la Ciutat de Valéncia, proveïxen que pel clavari comú li siguen pagades al pintor valencià Bernardí Alçamora, vint lliures moneda real de Valéncia a conte d'un quadro que ha de pintar de la figura del rei En Jaume, per a la Sala Daurada.
1810 El Capità General de Valéncia, General Caro, demana a l'Arquebisbe que accepte per a la Verge dels Desamparats, el nomenament de Generalíssima dels nostres Eixèrcits.
1873 En sessió ordinària de l'Ajuntament es propon l'apuntalament i derrocament de la presó de Sant Narcís, degut al seu mal estat, i que els pocs presidiaris que allí hi havien siguen traslladats a les torres dels Serrans.
Dia 7
1337 Degut a la cantitat de queixes produïdes contra el “Rei Arlot”, per les dònes que habitaven el prostíbul, en referència als abusos que d'elles fea imponent-les excessius tributs i severs castics, el rei Pere IV per mig d'una Orde Real abolix la figura de tal personage.
1465 El Papa Pablo II, otorga una dispensa “defectum natalium”, en la finalitat de solucionar un impediment llegal que anulava l'elecció de Sor Isabel de Villena com abadesa del convent de la Trinitat.
1872 L’Alcalde de Valéncia, el cantonaliste Francesc de Paula Gras Mirambell, fa públic a petició del governador un bando, pel qual s’establixen normes encaminades a evitar ofenses a la moral en els monuments fallers.
2003 En un acte celebrat en els salons de la Llonja de Valéncia, ingressa com Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, l'insigne castellonenc d'Artana, don Josep Maria Guinot i Galan.
Dia 8
1390 Encarregat d'administrar les obres de tancament de la juderia com a obrer major, el notari Luís de Menarques, ordena derrocar la porta d'En Esplugues.
1578 Motivat per la carència de pa, un grup de veïns incontrolat assaltaren el forn del costat de la Llonja de l'Oli; a causa de tal acte resultà mort el forner del mateix Lluís Masià.
1856 L'ontinyentí Enric Puigmoltó i Mayans, comte de Torrefiel, futur amant de la reina Isabel II i presunt progenitor d'Alfons XII, és destinat com a oficial al Regiment d'Ingeniers en la guarnició de Madrit.
1961 Al port del Grau arriba el Primer Barco Faller d'Amèrica. En el transatlàntic “Cabo San Roque”, vingueren 355 valencians de Argentina, Brasil, Chile i Uruguai.
Dia 9
1337 Per decret de Pere el Cerimoniós es crea l’institució “Els curadors d’Òrfens i tota classe de chiquets pobres i abandonats”, que en temps de Martí l'Humà (1407) prendria el nom definitiu de “Pare d’Òrfens”.
1391 En motiu d'aclarir el pregó en la Orde del Justícia de 20 de setembre passat, els Jurats manifesten que la prohibició descrita s'entenia només per als alcavots que van de fires acompanyant a les prostitutes, i que vivien de lo que elles guanyaven.
1419 El Consell acorda que es proveïxca a la Casa de la Ciutat d'aigua corrent, per al servici i neteja de les celes i comuns, determinant que l'aigua es prenga de la sequia de Favara, dalt del molí de En Ferran Garcia, extramurs de la ciutat. L'obra és presupostada en 1400 florins.
1916 En el claustre de la parròquia de Sant Antoni Abat, del carrer de Sagunt, s'inaugura el monument a Domingo Savio, acte patrocinat pel Pare Viñas. El monument que seria destruït durant la guerra civil, fon repost en abril de l'any 1942.
Dia 10
1377 El Consell, a proposta de Pere el Cerimoniós, aprova canviar en l’escut l’heràldica antiga pel Losange Coronat i Lo Rat Penat, afegint-li la corona a la Real Senyera.
1498 L'Inquisidor del Regne de Valéncia, Joan de Monasterio, dispon la replega dels llibres hebraics i de totes les Bíblies i salteris vertits a llengua moderna, aixina com els moriscs.
1927 En Junta ordinària celebrada per la Real Acadèmia Española, foren elegits els nous Acadèmics en conformitat del Decret de 26 de novembre de l’any anterior, quedant nomenat com a representant de la llengua valenciana el R.P. Lluís Fullana.
1968 El valencià Ricardo de Fabra pren l'alternativa en la plaça de bous de Valéncia, de mans de Julio Aparicio, i Diego Puerta com a testic. Al bou Rondeño, de la ganaderia de Galache, li tallà una orella.
Dia 11
1355 El Consell ordena que les dònes públiques que vixqueren en carrers, a on habitaren bones gents, no provocaren bregues ni escàndal, i en cas de no obedir, el Justícia faria arrancar les portes de la casa i llançar-li la roba al mig del carrer.
1790 S'inaugura la nova séquia Major de Castelló, separant-se aixina en dur a cap un llarc pleit, les aigües del Millars entre Castelló i Almassora.
1893 En el frontó Jai Alai, construït junt a l'Albereda, es celebra la partida de pilota inaugural, en la qual jugaren Juan José Garastegui i Cosme Echevarria (blaus), contra Pedro Echevarria i Saturnino Echevarria (blancs), guanyant els blancs per cinquanta a quarantahuit tants.
1909 En música del mestre Josep Serrano, s'estrena en el Teatre Apolo de Madrit la sarsuela en un acte, escrita per l'alacantí Carles Arniches, “La alegría del Batallón”.
Dia 12
1348 Per privilegi de Pere II de Valéncia, es concedix a Borriana el que puga ostentar en la part superior de la bandera, tenyida de color blau, tres corones daurades.
1383 Es fa públic un bando prohibint a les prostitutes “que portaren peces de roba d'abric, com mantells i capes, sino una tovalla a modo de mantell, i que per la ciutat no poguera anar sense eixa tovalla. Tampoc deurien portar vestits orlats en armini, marta o atra classe de pell, ni tampoc de seda o sendal”.
1437 Joanot Martorell dirigix un “repte a vida o mort” a son cosí Joan de Mompalau. El duel no arribà a celebrar-se per no acodir Mompalau al mateix, vist lo qual, Alfons V el Magnànim el condenà a indemnisar a Martorell en quatre mil florins.
1902 Maria Ferrer Estellés, filla de Don Rafael Ferrer i Bigné, personalitat de reconegut mèrit en Valéncia, fon assessinada d'una punyalada en el cor, a la porta de sa casa del carrer Roteros, per Antoni Ramírez Teruel, jove estudiant que la pretenia, i que tot seguit es disparà un tir en el cap, matant-se.
Dia 13
1276 En Valéncia, Jaume I convoca als nobles, per a anar en armes contra els moros rebels de Finestrat, Tous, els valls d'Alcalà, Gallinera, Pego, i Tàrbena, que s'havien sublevat, presentant-li'ls batalla en Alcoy.
1304 Jaume II senyala a Bertran de Canelles, procurador del Regne, que restituïxca el lloc de Manises a Ferran Roiç, ya que l'infant castellà Joan estava dispost a entregar les possessions que havien segut embargades a Gombau d'Entença per motiu de la guerra entre Castella i Aragó.
1581 Baix el nom de Nostra Senyora de la Iglésia Major, es constituïx una confraria en Castelló, per bula del papa Gregori XIII.
1763 Agotades les pedreres de les Vinyetes d'Alós en Moncada, fra Josep Ramírez, superintendent de les obres del nou palau del Temple, compra una atra pedrera en Godella pel preu de noranta lliures, les quals foren abonades al seu propietari, el mestre pedrapiquer Jaume Ibañez.
Dia 14
1559 El valencià Jaume Rasquí sarpa de Sanlucar de Barrameda en siscents cinquanta hòmens, i el també valencià Joan Boyl com a Almirant, en una expedició a Santo Domingo, a on arribaran el 27 de juliol.
1593 Per mig d’una carta real, Felipe II reconeix plena responsabilitat jurídica a la Lloable Confraria del Gloriós i Benaventurat nostre Pare Sent Vicent Ferrer, dedicada a colege d'òrfens, que havia segut creat pel sant en 1410.
1909 El Doctor cullerenc, don Josep Alemany Bolufer, ingressa en la Real Acadèmia Espanyola de la Llengua, en el discurs “Del orden de las palabras en la lengua indoeuropea”.
1982 Vicent Ruiz, “El Soro”, natural de Foyos, pren l'alternativa en la plaça de bous de Valéncia, de mans de Paco Camino, actuant com a testic Pepe Luis Vázquez.
Dia 15
1298 Jaume II de Valéncia funda el monasteri de Santa Maria de la Valldigna, fent entrega als Cistercencs de Santes Creus, de tota la Vall en els pobles que la formen. El monasteri arribarà a alcançar el major esplendor social i econòmic en la Baixa Edat Mija.
1586 Es declara un violent incendi en la Casa de la Ciutat, a les set de la nit, el qual es propagà ràpidament per tots els alts de l'edifici i les presons situades en els baixos. El foc durà dos nits i un dia, sense que es pogueren salvar els llibres de “la Taula”, que comprenien fets des de l'any 1562.
1606 En motiu de la mort de don Pedro Juan Monzó, al qual venia substituint des de quatre anys arrere, don Gaspar Juan Escolano és nomenat predicador de la Ciutat, pel Consell de Valéncia.
1932 Vicent Trenor junt a la família Casanova, funda en Valéncia la Productora Cinematogràfica Cifesa.
Dia 16
1021 Adb al-Aziz al-Mansur crea el regne taifa de Valéncia, en desfer-se de la tutela tortosina i proclamar-se emir independent, no obstant mantindrà una política d'amistat tant en el califa com en els reis cristians.
1859 En el Teatre Principal s'estrena la comèdia en un acte i en vers, original de Rafael Maria Liern, titulada “Les eleccions de un poblet”. En el cartell colocat en l'entrada de la sala figurava escrit: “obra en dialecte valencià, escrita per un jove de esta capital”.
1990 En la plaça de bous de Valéncia, havent torejat 101 novillades, pren l'alternativa el torero de Chiva, Enrique Ponce, de mans de José Miguel Arroyo “Joselito”, actuant com a testic Miguel Baez “Litri”. El bou de l'alternativa, de nom “Talentoso” pesà 505 quilos.
1995 La Generalitat Valenciana concedix títul de Colecció Museística Permanent al Colege de l'art Major de la Seda de Valéncia, figurant per tant en totes les guies de museus d'Espanya.
Dia 17
1385 Els Jurats acorden que les meretrius no treballen des del Dimarts al Dissabte Sant, les quals deurien ser tancades en alberc adequat, corrent l'alimentació a càrrec de les arques públiques, a raó de dotze diners per cada dòna.
1780 El Consell i Justícia de Bétera actua contra el Marqués de Dos Aigües, ordenant-li que cesse el cobrament abusiu que cobrava als recolectors d'olives per cada molinada, i que estava en vinticinc reals per damunt de lo estipulat.
1878 Un pavorós incendi ocorregut en el Teatre Ateneo Casino Obrero, en finalisar l'ensaig d'una obra que s'anava a representar, acaba per complet en el Palau de Mossén Sorell, a on es trobava ubicat.
1933 S'inaugura el nou aeroport de Castelló en l'arribada del primer avió, un “sesquiplano 23-44”, pilotat pel senyor Linaza; també arribà una avioneta civil pilotada per don Pedro Carballo de Amposta. Degut a un canvi en el temps es tingué que suspendre una prova de velocitat prevista entre Manises-Castelló-Manises.
Dia 18
1427 La Balia ordena a tot oficial, que detinguen a una dòna de quaranta anys, vestida de blau en franges d'argent i or, que està folla, i que ha fugit del poder de la Reina. Si la troben han d'enviar-li-la en persona segura.
1885 En la vespra d’un Sant Josep sense falles, suprimides per l’ajuntament, tingué lloc l’eixecució de Francesc Verdeguer, de malnom el “Quadradet”, circumstàncies que escarotaren a la major part dels veïns de la Ciutat.
1904 Per resolució de l’Alcalde de Gandia, sent les dotze i mija del matí, es fa desmontar la falla que s’havia plantat en el Carrer Major, alegant que la crítica del monument afectava al prestigi de determinades autoritats locals.
1958 En el Teatre Principal, el periodiste Martín Domínguez, director de Las Provincias, pronuncia el seu discurs “Valencia, la gran silenciada” en l’acte de presentació de la Fallera Major de Valéncia, en relació a l’inoperància de l’Estat en quant a les ajudes promeses per la riuada de mesos abans.
Dia 19
1232 El rei Jaume, celebrat un concert en Ceid Abu Ceid per a la conquesta del regne, concedix a l'Abat del Monasteri de San Victorián d'Aragó, la iglésia de Sant Vicent en Valéncia, per a que prenga possessió d'ella en quan es conquiste la ciutat.
1498 Es coloca l'última pedra de les voltes, del saló columnari de la Llonja de Valéncia.
1951 Per subscripció popular, a iniciativa de la Falla Doctor Oloriz-Fabian y Fuero, es coloca una escultura de Sant Josep esculpida per Octavio Vicent Cortina, en el pont del mateix nom que unix el barri de Marchalenes en el del Carme.
1971 La caiguda de cinc carcasses entre el públic que es trobava veent el castell de la Cremà en la plaça del Caudill, ocasionà la mort de dos persones, i ferides de diversa consideració a més d’un centenar.
Dia 20
1393 El rei Joan I autorisa als conversos de Xàtiva, a que mantinguen les possessions dels bens moble i immobles que tenien abans del batisme, lo que incloïa la sinagoga, ara desafectada del cult hebraic i destinada a uns atres menesters.
1408 Els Jurats i la Junta de Murs i Valls de Valéncia, compren a Mossén Pere de Vilaragut la casa situada front a Sant Llorenç, per a instalar en ella les escoles de Gramàtica i Arts de la Ciutat.
1444 En la sessió que celebrava el Consell, es presentà mossén Perot Mercader de part de la Reina Donya Maria, en la demanda de que es prenguera la decisió de amurallar el llupanar, deixant una única porta d'entrada. Acceptada la demanda pel Consell, oferí colaborar en quatrecents florins, pagant-los quan les obres estigueren fetes.
1908 Don Tomàs Trénor Palavicino, president de l'Ateneu Mercantil, presenta a la Junta Directiva el proyecte per a organisar l'Exposició Regional Valenciana, el qual és aprovat.
Dia 21
1253 Jaume I dona privilegis i franquees per a la fundació de Gandia, reunint la població dispersa assentada durant el Repartiment dels anys anteriors.
1407 En un privilegi del rei Don Martí, es mana als peixcadors del Puig de Cebolla, que dos vegades per semana estiguen obligats a vendre el peix que tragueren, al procurador de Porta-Coeli primer que a qualsevol atre.
1407 En Ramon Boïl, Governador de Valéncia i conegut com a Governador Vell, mor tràgicament a mans del cavaller Joan de Pertusa per motius de rivalitats amoroses, junt a la porta de la Xerea. Fon soterrat junt a son fill en el doble sepulcre dels Boïl, en la sala Capitular del Convent de Predicadors.
1852 Té lloc la inauguració oficial de la posta en marcha del tram Valéncia-Grau. En l'assistència de don José Campo, promotor del ferrocarril i de totes les autoritats de la ciutat es procedí a tallar la cinta que donava pas al primet recorregut oficial que fea el tren.
Dia 22
1236 Abu Zayd, príncip almohade, besnet del califa Ad al-Mumin, es convertix al cristianisme adoptant el nom de Vicent Bellvis, fent solemne donació al bisbe de Segóbriga, Guillem Eximeno de totes ses pertinències, lo qual provoca una rebelió dels seus súbdits que tindrà que sofocar ell en forces pròpies, puix que Jaume I no li envia l'ajuda demanada.
1407 El rei Martí ordena que foren decapitats Joan de Pertusa i Gilabert de Rexach, acusats de la mort de Ramon Boïl, governador general del Regne de Valéncia, duta a cap el dia anterior prop del portal de la Xerea.
1506 Ferrando el Catòlic, viudo d’Isabel I de Castilla, es casa als cinquanta tres anys, en Germana de Foix, de dèsset anys, neboda del rei francés Luis XII, en la localitat de Dénia.
1909 Es formalisa el contracte del focs artificials que han de cremar-se en l'Exposició Regional, en la firma pirotècnica Brooks&Co. de Londres, per un import de 31.300 pessetes.
Dia 23
1436 El Consell de la Ciutat nomena un tribunal examinador, per a tots els que practiquen l'ofici de menescal, confirmant en la seua titulació a quins demostren tindre la destrea deguda, i ordenant que en lo successiu per a eixercir la menescalia serà preceptiu passar examen previ.
1761 S'inaugura el teatre de la Balda en la representació de les comèdies “Afectos de odio y amor” i “El mayor monstruo los zelos”.
1888 Per decisió del Governador de Valéncia, don Luis Polanco, es clausuren com a presó les torres dels Serrans, traslladant els presos a l'antic convent de Sant Agustí, que havia segut convertit en correccional, i acordant en l'Ajuntament la restauració de les torres.
1912 En un ple extraordinari s'aprova el proyecte d'unir el poble de Silla i Valéncia per mig del tramvia. Sis mesos més tart s'inaugurà el primer viage entre la plaça de Sant Agustí de Valéncia i la Fillola, primera parada de Silla. El tramvia que portava el número 20, començava el recorregut en una freqüència de mija hora a partir de les sis del matí.
Dia 24
1455 En motiu de la mort de Nicolás V, el Colege Cardenalici de l'Iglésia Catòlica nomena Papa al cardenal valencià Alonso de Borja, que prendrà el nom de Calixto III.
1473 Es constituïx en Valéncia el Gremi de Pedrapiquers, impulsat per Pere Comte i Francesc Baldomar. El gremi existia com a confraria des de 1390.
1589 El Consell de la Ciutat propon que cap dòna pública puga guanyar en el bordell, sense haver passat primer un reconeiximent per part del cirugià que al efecte està nomenat, i convinga que la dòna no ha estat malalta en l'hospital a on es cura el mal de “siment”.
1908 En un acte solemne queda inaugurat el monument al Marqués de Campo, instalat front a l'Ajuntament, en la que s'havia convertit en la plaça més cèntrica i fermosa de la ciutat, en acabar la reforma del barri de Peixcadors i el trasllat de l'estació de Nort.
Dia 25
1446 Donya Leonor Manuel de Villena, que adoptarà el nom de Sor Isabel de Villena, professa en el real convent de Clarises Franciscanes de la Santíssima Trinitat de Valéncia, del qual serà Abadesa dèsset anys, fins al dia 2 de juliol de 1490 en que fallirà víctima de la pesta.
1474 De l’imprenta de Lambert Palmart, en la ciutat de Valéncia, ix la primera obra lliterària impresa en Espanya, titulada “Les trobes en lahors de la Verge Maria”, recopilació dels poemes del certamen que havia convocat el virrei Lluís Despuig l'onze de febrer del mateix any.
1793 El Capità General de Valéncia, Duc de Roca, dicta un bando ordenant la presència en la Ciutadella de tots els francesos que es trobaren en la ciutat, en objecte de procedir a la seua expulsió del país.
1952 L'Arquebisbe En Marcelí Olaechea i Loyzaga, junt al Capítul Metropolità de Valéncia, promou una associació pública de fidels que portarà per nom Confraria del Sant Càliç.
Dia 26
1244 Es firma el Tractat d’Almizra, entre Jaume I i l'Infant Alfons de Castella, a on es senyalen les fronteres entre els regnes de Castella i Valéncia. Els dominis de Jaume I arribaran des de Biar per Xixona fins a la mar.
1268 Jaume I dona permís al Comanador d'Alcanyís, de la Orde de Calatrava, per a que puga poblar de moros les seues heretats de Borriana, al temps que li otorga diverses franquícies.
1708 El rei Felip V, instituïx el marquesat de Cullera en el senyoriu de l'Albufera, a favor del primer Comte de les Torres i els seus descendents.
1807 Un temporal de pluges, unit a neus i fret intens, impedixen celebrar les processons programades en la Semana Santa, en Castelló.
Dia 27
1520 Produint-se una forta tormenta sobre la ciutat, caigué un raig sobre la Catedral, destruint el capitell i trencant el rellonge, l'únic que hi havia en la ciutat.
1523 Carles I nomena a Na Germana de Foix, viuda de Ferran el Catòlic, Lloctinent General del Regne de Valéncia. En el seu virregnat durà a cap una duríssima repressió contra els agermanats.
1847 Per una Real Orde es concedix a la Catedral de Valéncia, la primitiva image de Nostra Senyora que es venerava en l'altar major de Porta-Coeli, la qual fon obra de l'escultor Ignaci Vergara, i que fon donada al monasteri per donya Margarita de Lauria.
1989 Un voraç incendi del que no s’arribaren a conéixer les causes, destruí per complet el cine Lys que estava situat en el passeig de Russafa.
Dia 28
1268 Jaume I otorga als repobladors del terme de Xixona el dret a establir-se i fundar el poble al voltant del castell de la vila, a canvi de prendre part en la seua defensa.
1803 El Corregidor i Justícia Major de Valéncia, dispon que en el fi de que el poble puga fruir de la diversió teatral en l'orde i tranquilitat que convé, cap persona podrà cobrir-se en capell o montera durant el temps de la representació; no es podrà encendre cigarros; i es castigaran els chiulits, sàtires, i remors, que pertorben l'acte. L'Alguacil Major del Jujat, acompanyat de quatre ordinaris, vigilarà que es complimente este manament.
1897 Es commuta la pena de presó de dos anys que patia Vicent Blasco Ibañez, imposta en Consell de Guerra a causa d'una proclama feta contra la Guerra de Cuba, pel seu desterro a Madrit.
1901 Miquel Zanón, de quinze anys, que havia fugit de casa, fon rescatat de dins d'un caixó de bous a on estava amagat, i que transportava un tren en l'estació del Villar. El cas fon que es ficà sense percatar-se de que en el caixó hi havia un bou de lídia. A base de molt esforços per part del majoral i atres hòmens, conseguiren rescatar-lo viu encara que prou contusionat.
Dia 29
1584 Passat el migdia es declarà un incendi en la Iglésia de Santa Caterina. Les flames consumiren l’Altar Major, l’orgue, les cadires del cor, i l’archiu, resultant ferit de gravetat el retor don Joan Martí en intentar salvar el Sacrament.
1651 Acabades les obres d'acondicionament en les torres de Quart, escomença a funcionar el recint com a presó i casa de correcció, per a dònes de mala vida.
1837 Ramon Cabrera, en una operació sorpresa sobre el Pla del Pou, dispersa un batalló realiste apresonant un grup d'oficials que traslladà a Burjassot, a on formant-los en l'explanada dels Silos, i fent-los despullar de roba, foren tots fusilats.
1936 Es celebra una gala en honor de la célebre cantant valenciana Lucrècia Bori, en el Metropolitan Opera House, en la seua despedida dels escenaris, en haver interpretat més de siscentes representacions de vintihuit òperes diferents. En la despedida interpretà el duo de San Sulpicio de la Manon de Massenet, junt al tenor Richard Crooks.
Dia 30
1266 El rei Jaume I establix les rentes necessàries per a que en l'iglésia de Sant Vicent Màrtir de Valéncia es celebre cult diari en nou clergues.
1476 Els Jurats, Racional, Síndics, i advocats de la ciutat de Valéncia, acorden entregar quinzemil sous com a donatiu graciós a don Fernando, rei de Castella, per a ajudar-lo en la lluita contra els portuguesos.
1826 A instància de la Junta de Fe de Valéncia confirmada per l'Arquebisbe, la Sala del Crim de l'Audiència fallà condenar a Cayetano Ripoll a la pena de forca, i a ser cremat com a herege.
1976 Obri en el terme d'Alfafar, “Continente”, el primer hipermercat instalat en Valéncia, contant en 110.000 metros quadrats de superfície i un aparcament per a 1.800 vehículs.
Dia 31
1492 Els Reis Catòlics decreten la conversió al cristianisme o l'expulsió, dels judeus de tots els seus regnes.
1763 L'Arquebisbe Andrés Mayoral publica la prohibició als devots de Sant Vicent de fer demostració de penitència en les provessons de Divendres Sant.
1934 En el Teatro Calderón de Madrit, la soprano valenciana Selica Pérez Carpio, estrena la sarsuela “La chulapona”, obra de Moreno Torroba.
1961 Esclata un conflicte laboral en els Alts Forns de Sagunt. Els empleat demanen cent pessetes diàries de salari mínim.
**************
Tornar a Principal