"A les onze" ^©

(En el carrer, U i ATRE. Després ELL)
 

U -        De veres que l'espectàcul no pot ser pijor.

ATRE -   Yo crec haver oït part d'això que contes, pero ¿qué vols?, no acabe de creure’m que ell puga fer coses aixina.

U -        ¿Vols dir que no et fies de la meua paraula?...

ATRE -   No és això, home... Yo sé que tu no eres d’eixos que van chafardejant per ahí.

U -        ¿En tal cas?...

ATRE -   Pero és que és molt fort...

U -        Mira; com la cosa es va repetint a diari, la demostració resulta ben fàcil. Quedem esta nit en el meu carrer a les onze i ho podràs comprovar personalment.

ATRE -   Caram, tu. ¿I no hi hauria algun modo de cridar-li l'atenció abans de que acabe enterant-se tot el barri?

U -        Sí... ¡A vore qui és el valent que s’atrevix a dir-li-ho!

ATRE -   Puix, quan hi ha una verdadera amistat pel mig cal fer-se avant. ¡Dic yo!...

U -        Yo, pensant-ho be, no acabe d’explicar-me cóm pot ser tan insensat, perque, ¿qué li costaria baixar la persiana i aixina acabar en l'espectàcul?

ATRE -   ¿I sempre ho fa igual?...

U -        Totes les nits. A len onze, en la persiana del dormitori alçada i la llum encesa, es posa a enjugassar-se en la dòna, sense pensar que des del carrer, qualsevol que passe els veu.

ATRE -   ¡Quina baïna!... Puix és impossible que açò ell ho faça conscientment... Deu de ser que no ha caigut en el detall.

U -        I lo pijor és que algú el denuncie, perque l'escàndal que es formaria seria sonat.

ATRE -   Puix mira. Caldrà dir-li-ho... Com ara mateix va a vindre se li diu i en pau.

U -        ¿I si se ho pren a mal?...

ATRE -   Cal arriscar-se, perque l’amistat és l’amistat. (Mirant cap a la dreta) Mira, per ahí ve.

                        (Entra ELL pel lateral dreta)

ELL -     ¿Qué hi ha, chicons?. ¿Conspirant?...

U -        Home; tant com conspirant...

ATRE -   No sé contra qui anàvem a conspirar.

ELL -     Puix poseu una cara com per a fer-vos una foto.

U -        Si tu ho dius...

ATRE -   Mira, che. Vullc que ens escoltes en molta atenció i que et prengues en sério lo que t’anem a dir.

ELL -     Caram, tu. ¿Tan greu és l’assunt?...

U -        Anem a donar-te un consell d’amic en la condició de que no t’enfades. ¿Val?

ELL -     Che, si és consell d’amic, ¿cóm me vaig a enfadar?

U -        Be. Puix a vore si per la nit baixes la persiana del dormitori o apagues la llum, perque tots els dies a les onze, qualsevol que passe pel carrer te veu enjugassan-te en la dòna.

ELL -     Pero, ¿qué dius?...

ATRE -   Lo que has oït.

ELL -     ¡Calla, home!. Esteu folls els dos. Pero si yo a les onze estic totes les nits jugant al billar en el bar de Pere.

(Teló)

***************

Tornar a ESQUETS