"A règim" ^©

(En la parada de l'autobús. Un HOME vell i una DÒNA)
 

DÒNA-   Puix es conserva vosté molt be per a la seua edat, ¿eh?...

HOME-   És que em cuide molt, Senyora.

DÒNA-   ¿Ah, sí?... ¿Qué està a règim?...

HOME-   ¡Per supost! Perque estar a règim, és l'única manera de mirar per la salut.

DÒNA-   ¡Clar, sent aixina!... Yo ho he intentat moltes vegades, no crega, pero és que cal tindre tanta força de voluntat...

HOME-   Sí que és de veres, sí, pero mire, el resultat sempre val la pena.

DÒNA-   ¡I cal abstindre's de prendre tantes coses!...Vosté no beurà., ¿no?...

HOME-   No, no Senyora. A banda del gotet de vi en els dinars, o una cerveseta de volta en quan, lo únic que em prenc totes les vesprades cap a les set, és un got de whisky en gel. El mege diu que això és molt bo per al cor... Per l'assunt de la circulació de la sanc i eixes coses ¿sap?...

DÒNA-   Ya veus... En lo forta que deu de ser eixa beguda... (Pausa breu) ¿I de fumar?...

HOME-   No, no. Yo em deixí el vici dels cigarrets fa més d'un any... Ara només gaste puros. U en acabar de dinar i un atre després de sopar.

DÒNA-   (A part) ¡Fotre!, ¿i això diu que és no fumar?... (Pausa breu) I en el menjar es privarà d'algunes coses ¿no?

HOME-   ¡Naturalment! En tot lo que toca al menjar soc molt estricte...

DÒNA-   (A part) ¡Toca, menys mal!

HOME-   Mire. Una selecció séria i rigorosa en els aliments, és qüestió bàsica per a poder mantindre un bon estat de salut.

DÒNA-   Això sí que és de veres.

HOME-   Per eixemple; yo el pa casi ni el taste.

DÒNA-   ¿Pero, gens?...

HOME-   Bo. A part d'uns trocets per a sucar les salsetes, o el suquet del salpicó, o l'oliet i el rovell dels ouets fregits... Per a lo demés gens ni miqueta. ¡Ni el veig!... Dòna, fixe's que inclús en el desdejuni menge només malaenes...

DÒNA-   (En sorna) ¡Puix ya és sacrifici, ya!...

HOME-   I res de manteca ¿eh?... No, no. Ni manteca ni greix. Tot cuinat en oli d'oliva que és saníssim i molt bo per al colesterol, i ademés aixina no cauen mal les llonganices, ni les chulletes de porc, ni els rovellons en pernil, ni els renyonets fregits en faves tendres...

DÒNA-   (Esglayada) ¿I de tot això menja vosté?

HOME-   Pero poc ¿eh?... De lo que no em prive és de l'arròs. Yo menjar paella, siga de l'horta o en marisc; com diuen ara, "per un tubo".

DÒNA-   Puix mira, sí que serà el règim lo que el conserva a vosté aixina, perque tal com està, no representa els huitanta cinc anys que deu de tindre, ¿eh?... Ningú que el veja dirà que vosté en tinga més de huitanta.

HOME-   ¿Cóm huitanta, che? ¡Pero si n'acabe de complir cinquanta dos!...

(Teló)

***************

Tornar a ESQUETS