"Agilitat mental" ®
(En el carrer ELL i PEPA. Després PACO)
ELL - ¿I cóm dius que fon l'entrevista?
PEPA - Prou pesada pel temps que ens tingueren esperant per a rebre-nos, pero res de particular per lo demés.
ELL - ¿I de qué tractà?
PEPA - Ens feren un montó de proves que no tenien res que vore en el treball a fer.
ELL - ¿Vols dir?
PEPA - Que es dedicaren a fer-nos preguntes prou imbècils, encara que ells dien que era un programa inteligent per a comprovar nostra “agilitat mental”.
ELL - Sí, pareix ser que ara els empresaris estiguen molt interessats en eixe tema...
PEPA - Deu de ser que està de moda en l’estranger, i com tot lo que es fa fòra diuen que és millor que lo nostre...
ELL - ¿I recordes alguna de los proves?
PEPA - Ya ho crec que sí. La més tonta de totes. Fixa’t que em plantejaren el següent problema: “Son pare tingué un fill que no és son germà ni sa germana. Sa mare tingué un fill que no és son germà ni sa germana. ¿Quí fon?”
ELL - I tu respongueres...
PEPA - ¡Que soc yo; naturalment! ¡Ya veus tu quin desficaci! I aixina d’eixe estil casi tot el contingut del test. Ya te dic que fon una bogeria.
ELL - Està vist que aixina el país no pot anar avant. (Pausa breu) ¿Puix saps qué te dic?
PEPA - ¿Sí?...
ELL - Que ara en quant arribe Paco, li anem a fer alguna d’eixes preguntes per a vore cóm està la seua “agilitat mental”.
PEPA - ¿És que va a vindre Paco?
ELL - Quedarem ací a les deu i ya s’ha retardat per lo manco deu minuts. Ya saps que nostre amic no destaca precisament per la puntualitat.
(PACO entre per l’esquerra)
PEPA - Puix mira. A pesar de la seua fama ya el tenim ací.
PACO - (Arribant fins ad ells) ¿Qué hi ha, parella?
ELL - Que m’estava contant Pepa, el resultat de la reunió que ha mantés en l’empresa que convocà aquelles vacants que a tu tan t’interessaven.
PACO - I qué tal; ¿foren molt difícils les proves?
PEPA - ¡Qué va! Això li comentava ad este. Foren una badoqueria de proves.
ELL - Pero totes destinades a medir l’agilitat mental dels solicitants, no vages a pensar-te...
PACO - Puix llamente no haver conegut a temps la convocatòria, perque d’haver-ho sabut sí m’hauria presentat...
PEPA - No crec que t’hages perdut res...
ELL - Per cert, te vaig a expondre un dels problemes que li posaren a Pepa.
PACO - Vinga.
ELL - Voràs; “Resulta que ton pare tingué un fill que no és ton germà ni ta germana. Ta mare tingué un fill que no és ton germà ni ta germana. ¿Quí fon?
PACO - Home, està molt clar. Vaig ser yo.
ELL - ¡No, imbècil! ¡Fon Pepa!
(Teló)
***************
Tornar a ESQUETS