"Deport mortal"^©
 

                  (En un passeig, U assentat en un banc; ATRE dret, vestint roba de deport)

U -         No intentes convéncer’m, perque això de fer deport és cosa que no va en mi.

ATRE -    No saps lo que et perts... I fes-me cas; deuries mirar més per la teua salut.

U -         ¿Creus que no mire prou per ella procurant no perdre-la com tu en carreretes inútils?

ATRE -    No saps lo que dius... I no m’entretingues que si no em gele. Vaig a seguir el meu recorregut.

                          (Se’n va corrent per l’esquerra)

U -       Adeu, home. (Pausa breu) Este està com una cabra... Tot el matí pegant carreretes des del cantó a la plaça, i des de la plaça al cantó, i damunt intentant convéncer’m de lo bo que és el deport. Està arreglat si creu que vaig a seguir-lo en les seues carreretes per ahí. (Pausa breu) ¡En lo a gust que estic ací assentat, veent passar el món davant de mi, sense cansar-me, sense suar i sense menejar l’esquelet, que és l'única manera de tindre una vida llarga!... ¿Pero és que este no es donarà conte de que quan més ràpit es moga més pronte es desgastarà?... No ho vol acceptar, pero els deportistes “es moren abans”.

                         (Torna per l’esquerra ATRE i es deté junt al banc sense deixar de pegar botets)

ATRE -   ¡Vinga home!, fes-te l'ànim i corre en mi.

U -        Estàs tu fresc.

ATRE -   ¡En lo bo que és córrer i cremar tot eixe greix que li’n sobra al cos!

U -        ¡Ya, ya!

ATRE -   L’eixercici és salut, chiquet...

                          (Se’n va corrent per la dreta)

U -      ¡Au!... Corre, no siga que tanquen. (Pausa breu) Que si no es gela, diu... I aixina va el tio que pareix el radiador d’un coche vell. ¡En lo perillós que és el deport! ¿Pero no hi haurà ningú capaç de demostrar-li que córrer tant és un verí per a la salut?... ¿Que fent eixercicis tan violents pot tindre un desenllaç fatal?... Res, no escarmenta, ahí va corrent el carrer d’un extrem a l’atre i sense deixar de pegar botets quan es deté.

                          (Torna ATRE per la dreta i es deté)

ATRE -  ¿Veus?, en este tram de carrer ya he cremat este matí mig quilo de greix, i en tres voltes més ya hauré fet lo marcat per a hui... Qué; ¿no te fas l'ànim?

U -        L'ànim ya el tinc fet. ¡Yo ací!, prenent el fresc i sense córrer cap perill.

ATRE -   Tu te ho perts... Ya voràs com el temps em dona la raó.

                          (Se’n va corrent per la esquerra)

U -        Sí, sí, la raó. Ell sí que no sap lo que està fent en tanta carrereta amunt i avall...

                           (S’ou una frenada brusca d’un coche)

U -      (Alçant-se alarmat mirant a l’esquerra) ¡Ahí va!... ¿Pero és que no has vist el camió?... ¡Che!, s’ha ficat baix d’ell en la pressa i per no mirar en creuar. (Pausa breu) ¡En la de vegades que li tenia dit que el deport pot ser mortal!...

(Teló)

***************

Tornar a ESQUETS