"Desapareguda"©

(En una comissaria de policia. ELL i un AGENT)
 

AGEN -   ¿I diu que ve a denunciar la desaparició de sa muller?

ELL -      Sí senyor.

AGEN -   Assente’s.

ELL -      Gràcies. (S’assenta)

AGEN -  ¿Havia observat vosté últimament alguna cosa rara en el comportament de sa muller, que li fera pensar que això poguera ocórrer?

ELL -      ¡Qué va! Res d’extraordinari... En casa entre nosatres tot anava com sempre...

AGEN -   ¿Discutien vostés a sovint?

ELL -      No, casi mai... Lo normal.

AGEN -   ¿Fa molt que es casaren?...

ELL -      Sí. Bo, vullc dir...

AGEN -   ¿Quants anys?

ELL -      Vintisset.

AGEN -   Ya. (Pausa mentres pren nota) ¿Edat de sa muller?

ELL -      Cinc anys més dels que diu.

AGEN -    Com totes, clar. (En sorna) ¿Pero eixos cinc menys que diu més els que té de veres quant sumen?

ELL -      Cinquanta; este mes els fa.

AGEN -   ¿Tenen vostés fills?...

ELL -      Una chica.

AGEN -   ¿Viu en vostés?

ELL -      No. Des de fa tres anys que es casà i pegà a fugir de casa.

AGEN -   ¿Qué vol dir en això de que pegà a fugir de casa?

ELL -     Bo, és que, vorà. El caràcter de ma muller és un poc especial, i encara que yo la porte prou be, en ma filla no s’entenia i sempre estava de puntes, per això, la chica va convéncer al nóvio per a casar-se pronte i poder fer sa vida.

AGEN -  ¿I després de la boda han seguit mantenint relacions?

ELL -     Poques. La veritat és que una volta es casà la chica ens quedàrem a soles la meua dòna i yo, i casi no tenim relació en ningú més de la família.

AGEN -   ¿Es referix a la família d’ella?

ELL -     Mes be a la meua, perque no congeniaven ¿sap?

AGEN -  ¿I en les veïnes?...

ELL -     Casi tampoc.

AGEN -   Ya. (Pren notes) ¿Ha parlat en sa filla en quant a la desaparició de la seua dòna?

ELL -     Sí. I em digué que no s’havien vist, ni l’havia cridat, ni res.

AGEN -  Bo, a vegades sol ocórrer que una persona se sent atraguda per un impuls irrefrenable d’eixir de casa, com si vullguera abandonar-ho tot, i se’n va, pero eixes absències no solen ser molt llargues. La majoria no arriben a quarantahuit hores.

ELL -     És que la meua dòna desaparegué ya fa un mes.

AGEN -  ¿Cóm un mes?

ELL -     Sí senyor, demà farà trentadós dies.

AGEN -   Pero home, ¿Cóm no ha vingut vosté abans a denunciar-ho?

ELL -     Vorà. És que he tengut sempre tan mala sort en ma vida que açò no me ho acabava de creure.

(Teló)

***************

Tornar a ESQUETS