"Dolor de quixals" ^©

(En el carrer U i ATRE. Després un TERCER)

U -        ¡Vinga, conta’m lo que et passà!

ATRE -  (Sério) Puix voràs... Ahir anava per ahí en un fort dolor de quixals; arriví a ma casa, i em troví a la meua dòna en el llit en un atre.

U -        (Sorprés) ¡No em digues! ¿I qué vares fer?

ATRE -   Li’n doní un Nolotil per a que es calmara; perque ella estava en el llit en un atre... “dolor de quixals” com el meu.

U -        (Rient-se) ¡Che, tio! ¡Vaja una eixida!

ATRE -   (Rient-se) ¿A que és un bon succeït?...

U -        Pero bo de veres... ¡Com que li’n dona el pego a qualsevol!

ATRE -   És lo que es diu un succeït ben parit.

U -        ¡Mira que té mèrit inventar succeïts ben fets!...

ATRE -   Hi ha gent que pareix no faça una atra cosa en tot lo dia, que inventar gracietes.

U -       Ya m’agradaria a mi tindre talent per a fer algun similar, pero el meu problema és que me’ls conten i se m’obliden de seguida, per lo que mai me’n recorde de cap succeït per a poder llargar-li’l per ahí als amics.

ATRE -   Puix fes com yo. Anotate’ls.

U -        Sí, home. Ara vaig a anar en una llibreteta en la ma anotant tots els succeïts que em conten a lo llarc del dia...

ATRE -   Tampoc és això, tots no te’ls vas a anotar, pero alguns dels que més t’agraden...

U -        Bo, algun sí podria... O trobar algun sistema per a memorisar-los...

ATRE -   Això també pot aprofitar, pero ya saps, o la llibreteta, o la memòria...

U -        Potser tingues raó i al final tinga que acabar decidint-me, perque per ad això soc lo que es diu un verdader aiguafestes.

ATRE -   (Mirant cap a un lateral) Mira qui ve per ahí...

U -        ¡Home!... Puix ad este li vaig a llargar la gracieta que m’acabes de contar, abans que se m’oblide.

ATRE -   Pero ya saps. Posa’t ben sério i amolla-li-ho en cara de circumstàncies.

U -        No patixques. Voràs com en esta ocasió m’ix que ni brodat.

            (Entra el tercer personage)

TERC -   ¡Che, chiquets! ¿Qué feu per ací?

ATRE -   No res, ya veus, charrant de les nostres coses... ¿I tu qué, a casa?

TERC -   No, ara vaig a l’oficina, per vore si encara puc fer algo de profit.

ATRE -   Puix per l’hora que és no crec que et done temps a fer massa coses...

TERC - Aixina i tot tinc que tornar, que en estes feches no podem dormir-nos perque ens aguarden molt problemes per a resoldre...

U -       (Al Tercer, de sobte) Escolta lo que et vaig a contar: Ahir anava per ahí en un fort dolor de quixals; arriví a ma casa, i em trobí a la meua dòna en el llit en un atre.

TERC -  (Molt sério) ¡Home!... Yo fea algun temps que ho sabia; pero no vullguí dir-te res per a no donar-te un disgust.

   (Teló)

***************

Tornar a ESQUETS