"El lligue" ^©

(En un cantó, U i ATRE)

U -        Aixina que tu, esperant al teu lligue.

ATRE -   Bo; parlant en absoluta propietat, “al meu possible lligue”.

U -        ¿Cóm es això?

ATRE -   Perque fins ara només s’hem vist cinc minuts en la cafeteria on s'havíem citat.

U -        Poc de temps és eixe...

ATRE -   Clar que per teléfon sí ens havem fet moltes confidències i hem mantingut llargues conversacions.

U -        ¡Ya! O siga que ara és l’hora de la veritat després de tots els prolegòmens.

ATRE -   Podríem dir que sí.

U -        Puix te recomane que vages espai no te vaja a passar lo mateix que a mi.

ATRE -   Mira. ¿És que has tengut problemes en algun lligue?...

U -        Precisament per no anar en ull.

ATRE -   Conta’m, home, conta’m.

U -        Fixa’t que coneguí en la porta del cine a una pelroja despampanant, de les que en vore-les u sol dir, “eixa no és per a mi”.

ATRE -   ¿I a pesar d'això “l’atacares”?

U -        Sí. Li cuquí un ull, em somrigué, i sense pensar-me-ho dos vegades li proponguí canviar de pla.

ATRE -   ¿Cóm canviar de pla?

U -       Li diguí que per qué en conte d’entrar a vore la película no se’n anàvem a Niarkos a sopar i a prendre després unes copes per ahí.

ATRE -   Caram, tu. ¿A Niarkos en lo car que és? ¿Tan monumental era la tia?

U -      No te ho pot imaginar. Una melena fins a mija esquena, un bust perfecte, unes caderes redones precioses, unes cames llarguíssimes, i una simpatia en la mirada que em captivà.

ATRE -   ¡Che, tio. Això sí és un lligue i lo demés bovades!... ¿I va acceptar?...

U -        Acceptà.

ATRE -   ¿I cóm anà la cosa?

U -       Anàrem a Niarkos i soparem de maravella. Car, això sí, pero un sopar complet i de categoria. Després pegarem unes voltes pel centre i entràrem en tres cafeteries.

ATRE -   ¿I prenguéreu en totes?...

U -       Sí. Mes que yo procurí prendre coses sense alcohol per a no carregar massa i no estropejar la velada. Així que quan creguí que la cosa estava madura li proponguí anar a un motel.

ATRE -   ¿I acceptà?

U -        Acceptà.

ATRE -   ¿Sense fer-se de pregar?...

U -        A la primera.

ATRE -   Chiquet, quina sort tens.

U -        Puix no ho cregues... Perque el cas fon que a l’hora de la veritat, la tia resultà ser un travesti sense operar.

ATRE -   ¡No me digues!... El tiraries a patades, clar.

U -        ¡Sí, home! ¿I creus que anava a desaprofitar un sopar en Niarkos?

(Teló)

***************

Tornar a ESQUETS