"El més vell" ^©

(En un bar U, ATRE, i PEPE)

U -        Puix yo mantinc que a cada dia, la gent sol viure més anys.

ATRE -  D’això no cap dubte, ya que les estadístiques aixina ho confirmen, pero lo difícil és trobar persones que tinguen molta edat i que fruïxquen d’un bon estat de salut.

PEPE -   Yo conec alguns casos de gent prou major que està perfectament be.

U -        Deixa’m que pose en tela de juí l’afirmació de que “estiguen perfectament be”.

PEPE -   ¡Home! alguns sí et podria citar…

ATRE -  Anem a vore, chicons. Estudiant la qüestió un tant fredament, només devem mirar-nos entre nosatres mateixos, per a comprovar les facultats que es van perdent en els anys.

U -        ¡Seran les teues, mascle! ¡Perque yo estic com sempre!

PEPE -   (Rient-se) ¿Qué te pareix este?...

U -        No te rigues que ho dic en sério. Yo crec que encara em falta molt per a poder contar-me entre “els majors”.

PEPE -   Si precisament em ria d’això. Nosatres, comparats en alguna gent que circula per ahí, som encara uns “adolescents”.

ATRE -   Tampoc és això…

PEPE -   ¿A on vols anar a parar?...

U -        A que he llegit últimament en una revista un estudi científic molt ben escrit, que tracta de persones longeves.

ATRE -   ¿Com quànt de longeves?

U -        Per supost que en tots els casos que figuraven en eixe estudi, les persones han passat la barrera dels cent anys.

ATRE -   ¿I es mantenen be?

U -        Alguns sí. Encara que també siga de veres que no porten una vida activa, i que tots necessiten atencions especials.

PEPE -   No sé a on hauràs llegit això ni en quin lloc del món es troba eixa gent, pero si pel fet de tindre cent anys ya no “carburen”, eixa gent no  és res especial ¿eh?

U -        ¡Vaja, home! A vore si va a resultar que tu coneixes a gent en eixa edat que sí carbure.

PEPE -   En eixa edat i en prou més.

ATRE -   ¡Vinga ya!

U -        ¡Che!, Pepe, que tu tens fama de sério. No voldràs que ens cregam eixe conte.

PEPE -   Vosatres podreu jujar, perque precisament la persona a que em referixc, i que està en actiu, la coneguem els tres.

U -        (Incrèdul) ¿Sí?...

PEPE -   Em referixc a Pere. El mecànic del taller de coches del cantó.

ATRE -   (Mosquejat) Pero, ¿de qué estàs parlant?

PEPE -  Mireu. En l’inspecció dels papers que li fiu l’atre dia per a liquidar l’IVA, vaig vore un toll de talonaris de factures als clients. I per la suma de les hores treballades, Pere deu de tindre complits uns doscents xixanta anys.

(Teló)

***************

Tornar a ESQUETS