"L'intervenció" ©
(L'acció en una sala d'espera d'hospital)
(Un HOME i una DÒNA, després un MEGE)
HOME- ¿Chica, saps que estic nerviós?
DÒNA- ¡I yo també!... Mes que m'esforce en dissimular-ho, yo també tinc els nervis a flor de pell.
HOME- Ya veus. I això que fa més de dos mesos que estàvem esperant a que arribara este moment, pero aixina i tot, una cosa és saber que ell tenia que operar-se, i una atra que estiguen operant-lo.
DÒNA- ¡Puix imagina't cóm estarà ell!
HOME- Dòna, ell ara no s'estarà enterant de res, per mes que en casa este matí estiguera com un flam.
DÒNA- (Pausa breu) ¿I tu tens confiança en que tot este assunt ixca be?...
HOME- Hui tot açò de la cirugia esta molt alvançat... Inclús en este tipo d'operació ya casi ni cal que òbriguen tot el ventre...
DÒNA- (En aprensió) ¡Ai, calla!, no parles d'eixes coses que m'entra un no sé qué...
HOME- Chica si és lo que vullc dir, que en tants de mijos moderns, ara es llimiten a fer un tallet de no res; pel foradet trauen lo que està mal, i ¡au!, casi ni punts cal donar-li's.
DÒNA- Toca, puix ho celebre, perque ell ha segut sempre molt poreguita per a tot lo que fora cosa de meges i hospitals...
HOME- Si per ell fora no s'hauria operat, pots estar completament segura, pero mira, quan la próstata diu ací estic yo, no hi ha més remei que llevar-la, vullgues o no vullgues.
DÒNA- ¿I la recuperació cóm serà? ¿Creus que el farà patir molt?...
HOME- No. Anant tot be, en un parell de dies segur que podrà fer vida normal. Clar, suponent que no aparega cap complicació.
DÒNA- Deu no ho vullga, perque ell és un destorbafestes, que tot lo que mamprén sempre l'ix mal.
HOME- També és de veres, chica. Home més desficaciat no l'he vist mai. I en quant a que se li emboliquen les coses, ¡és únic!
DÒNA- ¡Tu voràs!... Fins el punt de que si un hivern tots en casa agarrem un constipat, ell se ho arreglarà talment, per a que el seu siga una pulmonia.
HOME- (Categòric) I si no entra el constipat en casa, és igual. ¡Ell es constiparà!
DÒNA- No puc deixar d'estar preocupada, mira. I en lo referent a la seua condició, ara devia passar-se-li la mala sort, a vore si tot se li resol del millor modo.
HOME- Puix sigam nosatres optimistes i segur que aixina li contagiarem ad ell la confiança... I creuem també els dits per si un cas...
DÒNA- ¡Això!
(Entra el mege i en vore'l van els dos cap ad ell)
HOME- ¿Ens permet un moment?...
DÒNA- Doctor, ¿ha anat tot be?...
HOME- ¿Cóm estava eixa próstata?... ¿Creu vosté que puga haver alguna complicació?...
DÒNA- ¿Cóm serà la recuperació?
MEGE- (Mirant-los molt estranyat) ¿Próstata?... ¿Recuperació?... ¿Pero, no era una autòpsia?...
(Teló)
***************
Tornar a ESQUETS