"La notícia" ©

 

(A la porta d’un bar, U i ATRE, després ELLA)

 

ATRE -  ¡Home, Quànt de temps sense vore’t!

U -       Vaja, sí que és de veres... Lo manco sis mesos que no es veem.

ATRE -  ¿I qué fas ací? ¿No anaves a entrar en el bar?

U -       Puix mira, sí; anava a entrar pero ara no em faig avant.

ATRE -  ¿I cóm és això?...

U -       Fa una mija hora que arribí en el fi de complir una missió que és de lo més desagradable que et pugues imaginar, i no sé si encara em tornaré a la fàbrica sense fer lo que m’encarregaren.

ATRE -  ¿I qué és això que tant te costa fer?

U -       Voràs. És que este matí ha ocorregut un accident en la secció de màquines i desgraciadament un companyer ha perdut la vida.

ATRE -   Sí que és una desgràcia... ¿El coneixia yo?

U -        No sé. Son llinage era Losada.

ATRE -   ¿Losada?... No, no recorde haver conegut a ningú en eixe llinage.

U -       El cas és que s’havem sortejat entre tots els operaris, a vore quí anava a encarregar-se de notificar-li-ho a la seua dòna. I per a la meua desgràcia m’ha tocat a mi.

ATRE -   Sí que és un encàrrec enverinat, sí. ¿La coneixies ad ella?

U -       No, mai l’havia tractada, i ella precisament treballa en este bar. (Senyalant cap a dins) És la dòna que ens està mirant des de la caixa.

ATRE -   ¡Che!, puix yo pense que estes coses es deuen resoldre lo més ràpidament possible.

U -       I yo també, pero no veges lo que és això de contar-li-ho a la seua dòna... I sobre tot en el meu cas que és la primera vegada que tinc que donar una notícia aixina, i no tinc ni idea de cóm he de fer-ho.

ATRE -  ¡Home!, no és que yo siga un expert en estes coses, pero considere que açò caldrà fer-ho en molta suavitat, i sobre tot en prou diplomàcia.

U -       Puix ahí està la cosa, que yo de diplomàtic... ni punyetera idea.

ATRE -  Mira... Si vols que li ho diga yo... Per fer-te un favor, clar.

U -       (Aliviat) ¡Uf! No saps quànt te ho agrairia.

ATRE -  No és que m’agrade molt l’idea pero, per ad això estem els amics ¿no te pareix?... Hui per tu i demà per mi.

U -       ¡Chicon, quin pes me lleves de damunt!

ATRE -  (Cridant cap a dins del bar) Senyora... ¿Pot eixir un moment, per favor?...

U -       Mira, quin detall... A mi no se m’hauria ocorregut fer-la eixir d’ahí...

                     (Ix ELLA del bar i pregunta)

ELLA -  ¿Me cridaven vostés?

U -       No, yo no... Ací el meu amic...

ELLA -   (Encarant-se a l’atre) Puix vosté dirà.

ATRE -  Vorà... ¿Vosté és la viuda de Losada?

ELLA -   No, no senyor. Yo soc la senyora de Losada.

ATRE -   (En veu ferma) ¿Qué es juga a que no?

 

(Teló)

 

***************

Tornar a ESQUETS