"La notícia" ©
(A la porta d’un bar, U i ATRE, després ELLA)
ATRE - ¡Home, Quànt de temps sense vore’t!
U - Vaja, sí que és de veres... Lo manco sis mesos que no es veem.
ATRE - ¿I qué fas ací? ¿No anaves a entrar en el bar?
U - Puix mira, sí; anava a entrar pero ara no em faig avant.
ATRE - ¿I cóm és això?...
U - Fa una mija hora que arribí en el fi de complir una missió que és de lo més desagradable que et pugues imaginar, i no sé si encara em tornaré a la fàbrica sense fer lo que m’encarregaren.
ATRE - ¿I qué és això que tant te costa fer?
U - Voràs. És que este matí ha ocorregut un accident en la secció de màquines i desgraciadament un companyer ha perdut la vida.
ATRE - Sí que és una desgràcia... ¿El coneixia yo?
U - No sé. Son llinage era Losada.
ATRE - ¿Losada?... No, no recorde haver conegut a ningú en eixe llinage.
U - El cas és que s’havem sortejat entre tots els operaris, a vore quí anava a encarregar-se de notificar-li-ho a la seua dòna. I per a la meua desgràcia m’ha tocat a mi.
ATRE - Sí que és un encàrrec enverinat, sí. ¿La coneixies ad ella?
U - No, mai l’havia tractada, i ella precisament treballa en este bar. (Senyalant cap a dins) És la dòna que ens està mirant des de la caixa.
ATRE - ¡Che!, puix yo pense que estes coses es deuen resoldre lo més ràpidament possible.
U - I yo també, pero no veges lo que és això de contar-li-ho a la seua dòna... I sobre tot en el meu cas que és la primera vegada que tinc que donar una notícia aixina, i no tinc ni idea de cóm he de fer-ho.
ATRE - ¡Home!, no és que yo siga un expert en estes coses, pero considere que açò caldrà fer-ho en molta suavitat, i sobre tot en prou diplomàcia.
U - Puix ahí està la cosa, que yo de diplomàtic... ni punyetera idea.
ATRE - Mira... Si vols que li ho diga yo... Per fer-te un favor, clar.
U - (Aliviat) ¡Uf! No saps quànt te ho agrairia.
ATRE - No és que m’agrade molt l’idea pero, per ad això estem els amics ¿no te pareix?... Hui per tu i demà per mi.
U - ¡Chicon, quin pes me lleves de damunt!
ATRE - (Cridant cap a dins del bar) Senyora... ¿Pot eixir un moment, per favor?...
U - Mira, quin detall... A mi no se m’hauria ocorregut fer-la eixir d’ahí...
(Ix ELLA del bar i pregunta)
ELLA - ¿Me cridaven vostés?
U - No, yo no... Ací el meu amic...
ELLA - (Encarant-se a l’atre) Puix vosté dirà.
ATRE - Vorà... ¿Vosté és la viuda de Losada?
ELLA - No, no senyor. Yo soc la senyora de Losada.
ATRE - (En veu ferma) ¿Qué es juga a que no?
(Teló)
***************
Tornar a ESQUETS