“Ludopatia” ^©

(En una consulta. Mege i Ell)
 

MEGE -  Benvingut a la consulta.

ELL -     Moltes gràcies.

MEGE -  Vosté dirà en qué puc servir-lo...

ELL -     Vorà, doctor. És que yo soc ludópata.

MEGE -  ¿Des de fa molt?

ELL -     Puix... Yo diria que, des de sempre... Sempre m'he sentit atret pel joc.

MEGE -  ¿Es referix a que des de chicotet li agradava jugar?...

ELL -     Sí.

MEGE -  ¿A les cartes i a tot lo demés?...

ELL -     Sí. A qualsevol cosa que posara a prova alguna manera de tentar a la sort.

MEGE -  Vaja. Eixe és un cas interessant.

ELL -     I que naturalment no tindrà solució...

MEGE -  ¡Oh, no! Res d'això. Si vosté sabera la cantitat de casos verdaderament desesperats que portem resolt en esta clínica...

ELL -     Pero, per molts que hagen tractat, no hauran segut tan greus com ho és el meu.

MEGE -  (Somrient) No es sobrevalore, amic meu.

ELL -     ¿Vol dir?...

MEGE -  Contra lo que puga supondre una vida d'afició al joc, sempre podem actuar, en l'experiència de tota una vida lluitant contra la ludopatia.

ELL -     Sí, clar. Això ho entenc, pero una cosa és lo que es proponen fer els meges, i una atra distinta els resultats que conseguixen.

MEGE -  Yo li assegure que ací tenim com a norma, véncer i eliminar tota inclinació al joc. ¡Desterrar qualsevol desafiu a la sort!

ELL -     Aixina me ho han fet saber les persones en les quals he parlat abans de vindre, contant-me maravelles referents al seu tractament, pero...

MEGE -  ¿Pero...?

ELL -     Yo em conec, doctor. Sé lo que m'atrau el joc, i dubte molt que vosté puga curar-me. Per a mi qualsevol situació i moment és favorable per a escomençar una partida.

MEGE -  (Després d'una pausa breu) Mire. He conegut casos verdaderament desesperats de malalts que tractí, i li assegure que mai un pacient meu ha tornat a jugar.

ELL -     Això seria maravellós... Per a mi un somi si es poguera arribar a conseguir, pero no. Vosté no té idea de fins a on he arribat en la meua nefasta afició pel joc.

MEGE -  Deixe'm que li diga una cosa.

ELL -    ¿Sí?...

MEGE -  Vosté ingressarà en esta clínica; seguirà el tractament que yo li pose; es curarà en molt poc de temps, i mai més tornarà a sentir la necessitat de jugar.

ELL -     Tot això me pareix una fantasia, doctor. I estic segur de que en mi fracassarà. És impossible que vosté puga desterrar de l'hàbit humà, el repte que supon desafiar a la sort.

MEGE -  ¡Ah! ¿no?... ¿Qué se juga?

(Teló)

***************

Tornar a ESQUETS